El TWITTER... #Fer una Piulada! @Jordi23C

Benviguts a un nou món! El twitter! Es presenta com una gran Xarxa Social d'opinió pública i que fa un servei de difusió de tot tipus de notícies. Fer una piluada o un tweet consiteix en publicar un missatge curt al twitter amb conceptes, estats d'ànim i enllaços a altres tweets.

Twitter és un sistema gratuït de microblogging amb funcionalitats de xarxa social. Què significa això en llenguatge planer? Aquesta definició implica que Twitter és una pàgina d'Internet ...

... En la qual pots publicar missatges curts ( 140 caràcters o menys , de la mida d'un SMS ).

... On pots afegir als teus amics a una llista de contactes (persones que segueixes ). A la pàgina d'inici de Twitter apareixeran els missatges que la vostra llista de contactes publica.

... On pots ser afegit per altres a la seva llista de contactes (obtenir seguidors o followers ). Les persones que et afegeixen es converteixen en els teus seguidors i veuen el que tu publiques en el seu compte de Twitter .

... En la que pots enviar missatges directes que els destinataris veuen ressaltats al compte. Els missatges directes són els que contenen el símbol @ seguit del nom d'usuari al qual són enviats.

L'essència de Twitter és "què estàs fent ? " Habitualment les persones publiquen a Twitter l'activitat que estan duent a terme en aquest moment . D'aquesta manera , et pots assabentar que un dels teus contactes viatja en el mateix tren que tu o que va a anar al mateix concert més endavant en la setmana. Això obre la possibilitat de quedar amb ell o ella . Una possibilitat que no existia abans de tenir connexió contínua amb la vida dels teus contactes . Twitter també creua més enllà de les barreres de l'espai . Pots seguir la vida d'aquest amic teu que ha marxat a Alemanya a treballar i saber el que el preocupa en cada moment .

Twitter serveix també per preguntar simultàniament a tots els teus contactes. Això fa que Twitter es transformi en una font d'informació molt valuosa .

Què és un Hashtag?

Els Hashtags són simplement etiquetes que col·loquem dins del nostre missatge a twitter, aquestes etiquetes estan compostes per "#" seguit d'una paraula que li dóna sentit al nostre missatge per exemple si estem parlant d'una sèrie de TV, com The Big Bang Theory podrem col·locar en el nostre missatge #TBBT, així els nostres followers sabran que ens referim a aquesta sèrie de TV.

@Jordi23C

La meva compte de twitter!

Qui és la Rosa?

Hi havia una vegada, en un petit poble costaner, una jove que volia veure món. Volia escapar de les parets de casa seva, fugir del petit poblet que s’estimava tant, anar més lluny que ningú, travessar aquella fina línia de l’horitzó entre el mar i el cel, que feia de mur entre el que sempre havia somiat i el que sempre havia viscut. Era una jove com totes les altres: de mitja estatura, cabells castanys, més aviat esprimatxada,... el que els nostres avis haguessin catalogat com a noia saludable; en respectava totes les característiques. Però com tothom, tenia un tret distintiu que, a primer cop d’ull, la feia diferent a la resta. El seu rostre es veia tímid darrere d’unes estrafolàries ulleres de pasta que feien fixar-se més en la seva mirada que en el seu somriure distret. I aquesta mirada repleta d’intencions era la que la feia diferent. 

Un bon dia, tornant cap a casa cansada després d’un llarg dia a l’escola, davant d’una petita sabateria que feia cantonada, es va trobar al mig del carrer un parell de puntes de dansa abandonades. Sense saber el perquè, el seu cos es va aturar, es va ajupir, i inconscientment va recollir aquell parell de sabatetes com si es tractés del brillant més preciós del món. Quan va arribar a casa, en comptes de saludar els pares i donar de menjar el gat, acte que havia assimilat des de petita i que feia cada dia repetint curosament cada un dels passos, va anar directe a l’habitació. Era una sala petita i ben il·luminada, amb vistes al mar. A la tauleta de nit i reposaven tot de llibres endreçadament mal apilats i una bonica llum de peu negre. El parquet la feia més acollidora, i el meticulós desordre de tota l’habitació reflectia la seva manera de ser. El llit ocupava la cantonada més pròxima a la finestra, s’hi va seure a una vora i sense poder esperar més es va treure les bambes i va deixar reposar els seus peus sobre el fred del parquet. Va treure ràpidament les puntes de dansa que havia trobat pel carrer de la motxilla i molt a poc a poc se’n  va apropar una al peu. Meravellada, va comprovar que se li ajustava a la perfecció i va afanyar-se a posar la segona. El temps es va aturar. Va desviar la mirada cap a la finestra, i fascinada, es va deixar distreure per un ocell que s’havia aturat allà al davant. Si va apropar, es va abocar una mica fora de la finestra i el va acariciar allargant el braç. L’ocell, com per art de màgia, com si res no hagués passat, es va posar a volar. El cap de poc, la jove el va perdre de vista darrere d’uns arbres. Amb les sabates als peus i sense saber el perquè, va sortir al carrer. En comptes de caminar, ballava, i la gent se la quedava mirant estranyada, però a ella no li importava. Sentia que ho podia fer tot, i així era. Va donar un petit copet amb la punta del peu contra al terra i fascinada va veure que es començava a enlairar, i cada puntada de peu en l’aire feia que pugés més i més amunt. A les nits, sortia per la finestra i volava per tot el cel. Va visitar París, Roma, Berlín, Vanècia, el Tíbet, Amèrica,... Va volar per tot el món. I allà a on anava feia un nou espectacle de ballet i tornava havent fet somriure, somiar, i il·lusionar fins i tot a aquells que havien perdut l’esperança.

Un dia, després d’un dels seus viatges, va descobrir que el seu gat s’havia posat malalt i que no se’n en sortiria. Trista i enrabiada amb si mateixa per no haver passat gaire temps amb ell, va obrir la finestra de la seva habitació i va llençar tant lluny com va poder les puntes de dansa que un bon dia havia trobat. Va ser llavors que  va decidir que seria mestra, i que seguiria creant il·lusions i fent somriure a la gent, però aquest cop a la gent que l’envoltava, allà a on havia crescut i és clar, també fent somiar i somiant ella amb el ballet.

Prezi VS Power Point

Prezi és una aplicació de presentacions en línia i una eina narrativa que fa servir un sol llenç en comptes de les diapositives tradicionals i separades . Els textos , imatges , vídeos o altres objectes de presentació són posats en un llenç infinit i presentats ordenadament en marcs presentables . El llenç permet als usuaris crear una presentació no lineal , on poden usar zoom en un mapa visual. Es pot definir un camí a través dels objectes i marcs , aconseguint un ordre desitjat per l'usuari . La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador , també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu.

Prezi es pot usar en línia o es pot descarregar per treballar sense connexió a internet. Per a realitzar la descàrrega i poder utilitzar-lo en un equip local s'ha de tenir una de les membrecías que ofereix Prezi trucades, Prezi Pro i Prezi Edu pro, aquesta última és per als que tinguin correu electrònic d'una institució educativa amb domini . Edu, les membrecías tenen un cost anual fix .

Les eines més bàsiques són les següents: 

A la barra superior del programa, trobem tres pestanyes les quals ens donen totes les utilitats del Prezi. La primera (Marcos y flechas) ens serveix per afegir elements visuals com els marcs, que serien l'equivalent a les diapositives preestablertes al Power Point, i les fletxes, que ens poden servir per a marcar la "ruta" del que serà la nostre presentació. La segona pestanya que ens trobem (Insertar) serveix per adjuntar diferents tipus d'arxiu com ara vídeos, audios, imatges, símbols predisenyats i diferents diagrames també de Prezi. Per últim, la tercera pestanya (Temas) és la que ens permet canviar de manera ràpida el disseny dels marcs, les fletxes i els tipus de font (temany, lletra i color).

A la barra lateral esquerra i trobem la ruta de la nostra presentació (Molt similar al Power Point). Aquesta ruta la podem editar com volguem simplement fent clic sobre editar ruta i posant els punt d'aquesta. L'ordre que observem en aquesta barra, serà l'ordre d'aparició dels marcs alhora de fer la presentació







Power Point és el nom d'un dels programes més populars creats per Microsoft. Es tracta d'un programari que permet realitzar presentacions a través de diapositives.

El programa contempla la possibilitat d'utilitzar text, imatges, música i animacions. D'aquesta manera, la creativitat de l'usuari és decisiva perquè les presentacions siguin atractives i aconsegueixin mantenir l'atenció del receptor.

Com ha de ser un bon Power Point? Això ens ho diu la següent presentació:

Presentació al SlideShare per a fer un bon PowerPoint

A classe després de treballar amb el Prezi i el Power point ens han demanat de fer una presentació amb cada programa per poder treballar amb tots dos.

Presentació Prezi

Presentació Power Point

Un cop treballat els dos programes a classe i haver fet una presentació amb tots dos programes, em decanto pel Prezi, un programa molt més visual, a la xarxa i més innovador. No hi havia treballat massa amb aquest, i he descobert una nova manera de fer les presentacions. Trobo que és una mica massa complicat alhora de fer-lo servir, però pot ser la novetat. El fet de tenir-ho a la xarxa és una gran avantatge tot i que pot porta problemes informàtics. A l'aula amb els nens també el trobo més interessant pel fet de ser tant visual! Molt més entretingut i dinàmic.

Web 2.0

El web 2.0 ens pot servir com a eina de comunicació a l'aula. És així perquè és una eina de fàcil accés per a tothom i això fa possible que no només arribi als alumnes d'un curs el contingut estudiat o el treball realitzat, sinó que els centres que fan servir aquestes eines, poden aprofitar-se de materials d'altres cursos, escoles amb el mateix funcionament i poden dicutir i reflexiona sobre allò que han publicat els seus companys (en el cas de l'eina del blog).

Conferència Anna Perez. Novembre 2008 from Jordi simon on Vimeo.

Us deixo amb un post on s'expliquen 15 eines de treball a l'aula amb el web 2.0.

UNESCO

Les sigles UNESCO volen dir Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Aquesta organització que depèn del sistema de les Nacions Unides, va ser creada el 4 de novembre del 1946, d’acord amb el criteri principal que «atès que les guerres neixen en la ment dels homes, és en la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau» i que, per tant, aquesta pau s’ha de basar en la «solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat» 

La UNESCO diferencia tres nivells de competències que són: nocions bàsiques, porfundització del coneixement i generació de coneixement. 

També en diferenciem 5 àmbits: pedagogia, pràctica i formació professional, pla d'estudis, organització i administració i per últim, la ultilització del les TIC.

En el recuadra de doble entrada anterior es veu la relació entre les competències i els àmbits.

Youtube... també editor de vídeos!

La plataforma youtube, mundialment coneguda com a un web on es pot buscar tot tipus de vídeos, música,... no només és una eina que es limita a aquest us de penjar vídeos al web perquè la gent el vegi. També ofereix altres possibilitats. Una d'elles és l'edició de vídeos! A classe l'hem treballat i hem comprovat que és un editor força limitat. Personalment penso que és més útil qualsevol altre editor com el live movie maker, també a l'abast de tothom, que ofereix més possibilitats.

Altres eines disponibles són: penjar un vídeo directament del web cam, fer una presentació d'imatges o penjar un Hangout (Skype de google+ que permet fer reunions via vídeo-trucada)

Com a qualsevol editor de vídeos podem retallar i ajuntar diferents vídeos. Una altre opció que ens dona és la de posar transisions entre aquests:

 Per últim, també trobem la barra temporal del vídeo i a sota la del audio que i volem posar:

Un cop treballat el programa hem editat un vídeo juntament amb els altres nois de la classe. Hem posat l'audio de fons i hem fet servir l'opció que en dona l'editor de intercalar diferents vídeos amb diferent transisions. Som els futur mestres!

El poder de la fotografia! La comunicació digital...

Hem d'entendre les fotografies com a un mitja de comunicació molt potent en l'àmbit educatiu també. L'important és fer les fotografies amb una finalitat, amb un objectiu, i que no deixin indiferent al receptor, que transmetin alguna cosa. Hi ha molts plans, estils, i mètodes per a poder arribar a fer una bona fotografia, però l'essencial és que transmeti alguna cosa. Maria Rosa Vila, és l'editor de descobrir Catalunya, i ens parla sobre l'importància de les fotografies i de com les hem de fer. He trobat molt interessant l'entrevista i l'he penjada a continuació:

Blog Maria Rosa Vila (trobareu tot tipus de fotografies, reportages i idees alhora de fer una fotografia)

Fotografia de Robert Capa (fotograf citat a l'entrevista com a referent)

La descripció: un únic model?

NO!... Moltes vegades quan pensem en una descripció, ens ve al cap un text narratiu ple d'adjectius, explicant com és un lloc, una persona,... però és aquest l'únic model descriptiu? No, quan volem fer una descripció, ens trobem davant de moltes possibilitats diferents, davant de molts models diferents de descripció. Una descripció pot ser tant un text narratiu com dèiem com una cançó, una poesia, un conte, un assaig, o fins i tot un vídeo!

Manel, grup de música de pop-folck català, ha fet una cançó que es diu la cançó del soldadet on es veu molt clarament la descripció d'una situació, en tot moment saps el que passa i està molt ben descrit. Descriu a la perfecció el que li passa al "soldadet".

Benvinguts!

En aquest espai virtual trobareu tota mena de reflexions i apunts de les classes impartides a la URL del mòdul Processos i contextos educatius II de primer de grau en mestre d'educació primària.

Sóc en Jordi Carné estudiant de primer d'aquest grau, i espero que trobeu interessant i d'utilitat les idees, preguntes, reflexions i aportacions que vaig publicant en aquest blog.

A l'espai categories de la dreta de la pàgina principal trobareu l'enllaç directe a les diferents publicacions agrupades per temàtiques del mateix interès.

El Drive! Funcions i reflexió del servei...

El Google Drive és un servei d'allotjament de tot tipus d'arxius. Treballa amb el seus propis programes tant pels documents com per les presentacions, fulles de càlcul,... Sempre compatibles amb els diferents programes del Pack Office que estem més acostumats a fer servir com el "Word". El fet de poder compartir tant carpetes com documents amb altre gent i que aquests tant ho puguin veure com editar, fa que també sigui un servei molt interessant per a treballar en grup d'una manera molt fàcil. És un clar substitut del conegut Dropbox ja que ofereix més possibilitats que aquests i també per la comoditat de ser un servei integrat de les comptes Google.

Especificacions del google Drive: A la dreta de la pantalla d'inici del servei, trobem un llistat d'opcions que ens classifica els arxius de la següent manera per a poder tenir un accés més ràpid al contingut que volem trobar.

Google Drive no només permet compartir documents com he comentat abans, sinó que també permet l'edició simultània d'aquests, és a dir, que poden està treballant sobre el mateix document totes les persones amb les que ha estat compratit aquest. Per fer-ho només cal fer clic sobre el document que volem compartir i a continuació sobre aquest icone: 

Seguidament ens apareixerà un recuadre on només caldrà afegir el mail de totes aquelles persones amb qui volem compartir el document.

Finalment ja podem comença a treballar tots al mateix temps aquest nou document. Drive també té un petit xat que ens permet parla amb la gent que està editant el mateix document que nosaltres per facilitar la comunicació i el treball.


Reflexió en grup del Drive

El llenguatge: més que un mitja de comunicació

El llenguatge és una capacitat humana, és a dir, naixem amb ell, és un do universal que ens diferencia. Bàsicament es concreta en una llengua (sistema de signes propis d'una comunitat).

Gracies al llenguatge podem veure les coses que ens envolten de la mateixa forma, ja que ens permet classificar-ho en categories, classes,... Sintetitza l'entorn i fa possible una mateixa realitat. És paral·lel al pensament, sense l'un no és possible l'altre i també és un suport de la memòria i l'auto expressió.

Proveu de pensar amb un bolígraf a la boca... és més difícil?

La comunicació i el públic...

... són dues figures directament relacionades amb el comunicador. La comunicació vindra determinada per l'entorn i pel tipus de públic al que va dirigit. La paraula i les imatges es complementen al mateix nivell de rellevància per a una bona comunicació (descartem doncs el tòpic "una imatge val més que mil paraules").

El comunicador, com a tal, també ha de saber posar-se en el paper del públic fent així que hi hagi una bona comunicació entre les dues parts. Per tant, és important el saber escoltar del públic. Sobre això era el meu text titulat "Fer silenci" i a continuació el resum d'aquest text per aprofundir en el com ser un bon públic!

Perquè fer silenci? Per escoltar. I silenci no vol dir només callar i no di res, també vol dir deixar la ment en blanc i això, és molt difícil perquè facilment ens distreiem en pensaments i passem d'estar escoltant a deixar en un segon pla allò que ens diuen. Per escoltar, per tant, és necessari un silenci exterior que ens ha de conduïr a un silenci interior, el qual requereix una gran capacitat de concentració mental.

Com ser un bon comunicador?

El fet de ser o no un bon comunicador "no és una ciència exacte", és a dir, no hi ha uns paràmetres tancats per a ser un bon comunicador. Això passa perquè "l'auditori" (públic, qui rep el missatge) no és sempre el mateix, i per tan, segons les idees, punt de vista, edat i d'altres trets del receptor, serà més bo o més adeqüat un comunicador o un altre. Tot i això, sempre partirem d'unes bases que ja es donen per suposades que ha de tenir un bon comunicador tingui l'auditori que tingui. Alguns d'aquests trets són: la claredat, la riquesa lingüística, l'adequació,...

A classe han sortit bons comunicadors que m'han cridat l'atenció com "Risto" i "Lauryn Hill" i he buscat informació sobre aquests:

• Concert en acústic de Lauryn Hill en el que es veu la seva proximitat amb al públic i com es comunica tant cantant com entre cançó i cançó:

• Enllaç del web de Risto Mejide en el que publica el que pensa en format blog i articles: Risto Mejide

Un altre bon comunicador que no ha sortit però que jo tenia a la meva llista d'opcions és Joel Joan, i també us deixo amb un vídeo on apareix ell, i altres actors catalans que es mostren com a comunicadors molt crítics:

• Premis Gaudí (Joel Joan)