Cloenda del Blog!

Després de tot un semestre fent el blog de GTIC i COED, m'agradaria deixar escrites les meves reflexions i valoracions del treball dut a terme. 

En primer lloc vull remarcar que no ha estat feina fàcil degut a la quantitat d'informació que hi hem inclòs. Això ha fet que la constància hagi estat un dels punts importants d'aquesta tasca, i aquesta constància no sempre ha estat present en el meu cas, doncs algunes vegades s'ha fet difícil amb la compaginació d'altres treballs d'altres assignatures. Tot i així estic molt content del resultat.

En segon lloc m'agradaria destacar l'ajuda que ha estat haver de resumir i buscar informació sobre els temes treballats, alhora d'assimilar conceptes de ambdues assignatures del Mòdul (GTIC I COED).

Si ens centrem en els continguts del blog, em trobo que de vegades he agut de treballar programes que ja coneixia com el Drive, el Power Point i d'altres, i això m'ha fet perdre l’interés en alguns moments quan tractava sobre algun dels programes. Tot i això, també m'ha ajudat a descobrir i aprofundir continguts sobre alguns programes.

Per últim, penso que l'eina del Blog, en aquest cas ha estat un molt bon intercanvi d'informacions amb la resta de companys i una manera nova d'estudiar una assignatura.

Espero que aquest Blog serveixi com a recurs informatiu per a gent que s'està iniciant, com ara jo, en el món de l'educació en un futur.

Scoop.it!

Scoop.it és una pàgina web que ofereix una manera innovadora de compartir informació i notícies que trobem a la xarxa i ens semblin útils o d'interès. És una plataforma amb un disseny molt visual que convida a buscar qualsevol paraula, tema o usuari de la manera que veiem en aquesta imatge. Podem dir que és una manera més fàcil i segura que buscar informació, per exemple, directament al Google, ja que es filtra i s'agrupa tot el que estigui compartit sobre el que volem trobar.

Per poder-ne gaudir, només cal registrar-se amb un compte de Facebook o Twitter, així podràs tindre un espai personal per publicar i enllaçar contingut, així com seguir a persones que comparteixen aquest mitjà de comunicació per Internet.

Té un funcionament molt similar al d'un blog: cada publicació, ja sigui de vídeo, imatge, text ... es denomina post. L'única diferència és que l'autor no necessita escriure un article sencer, més aviat el comenta i el comparteix. Els usuaris poden crear un o múltiples temes que poden personalitzar i adaptar a mesura que van descobrint nou contingut .

Com a eina per a l'educació i les aules, els estudiants poden desenvolupar habilitats per recopilar i analitzar críticament continguts, a més de promoure l'escriptura des de les TIC. Ho poden fer de manera molt divertida, interactuant i comunicant-se entre ells mentre publiquen per a una audiència global i es nodreixen de molta informació. 

De manera autònoma però col·laborativa, potenciarem aprenentatges, amb aquesta eina útil tant per ells com per nosaltres, ja que com educadors, podem utilitzar-la per penjar recursos o articles interessants perquè hi tinguin sempre accés on-line.

Identitat i territori!

El treball presentat a l'aula d'identitat i territori ha estat molt divertit tot i que em un resultat poc satisfactori. La nostre presentació ha constat d'una explicació personal sobre que era per a nosaltres la música amb un suport digital de fons (imatges que anaven passant) i finalment hem cantat una cançó que vam fer pel treball i vam dir les conclusions juntament utilitzant la pregunta al públic per a veuran el feedback.

La nostra cançó va ser aquesta:

  Sóc una nena de 5 anys

i m’he trobat en un avió

he deixat els meus germans

per anar a un món millor

(part musical)

I ara quan he arribat

Davant d’una escola amb patis tancats

i a una classe amb molts nens

però amb ningú al costat.

Potser és que sóc diferent

com el meu color de pell

i poc a poc em vaig integrant

/ i em vaig fent gran

(part musical)

I amb el pas del temps

em vaig acostumant

a viure en aquest nou món

m’oblido de amb qui estava abans.

Però un dia em van fer tornar

per cuidar els meus germans

una notícia ha arribat

on diu que la meva mare ha marxat.

Que no saps com l’he odiat

tant com l’he estimat

he maleït els records dels petons

que per sempre em quedaran gravats.

I ara joooooo.. amb… el record

els vull poder ajudar

els vull poder recordar

sense fer mala sang

sense esperar que algun dia tornaré.

Bon Comunicador!

Amb el meu grup vam triar el Xavier Sala i Martín com a Bon comunicador i vam fer el seu seguiment al llarg d'un mes. Els resultats van ser els que es mostren en la següent presentació:

Recitar un poema és molt més que simplement...

...llegir o dir de memòria un text en veu alta. Recitar és entendre, sentir i transmetre un poema.

Ara mateix

(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Com parlar bé en públic? DECÀLEG!

1. El guió és la carcassa del discurs i és un conjunt d’idees principals ordenades (segons la finalitat de l’orador)

2. Respondre les 4 preguntes: per què? (objectius),  a qui? (al públic), què (guió) i com? (els mitjans).

3. Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó de trobar la paraula indicada i fer frases curtes.

4. Naturalitat en l’exposició oral. Poder parlar en públic correctament no és innat i sempre es pot aprendre.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals.

6. Retroalimentació (feedback): t’alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs i requereix tenir un cert grau d’empatia i adaptació del discurs al públic.

7. Locució: la veu (volum o intensitat), entonació, respiració i silenci. Vocalització, velocitat i actitud(com es mostra el comunicador davant del públic: alegre, distant proper...)

8. El discurs té una estructura (introducció, desenvolupament i conclusió) fix. És important que hi hagi humor, metàfores, exemples i anècdotes.

9. Fer ús de les aposicions i antítesi a partir del contrari per fer entendre la idea.

10. Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir la idea però no amb les mateixes paraules.

Conferència Setmana PRE

La pissarra digital és considerada per molts com el futur en els mitjans de projecció col·lectius. Gràcies a aquesta qualsevol usuari és capaç de crear tot tipus de contingut digital seguint la metàfora de la pissarra, clarions i esborrador, però, amb totes les bondats d'un ordinador. La pissarra digital i la pissarra digital interactiva són sistemes tecnològics que consisteixen en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret ço que veiem a l'ordinador.

Primer de tot, la conferència va començar amb una presentació d'una pissarra digital interactiva on es posaven exemples de treballs i presentacions per a nens petits, i on es va ensenyar una cartell amb una contradicció pels nens, que deia: ‘tireu de la cadena després de fer servir el vàter’, però en aquell cas, no hi havia cadena.

Després va continuar amb una presentació on es parlava de les coses positives que tenen les tauletes i les pissarres digitals a l’aula i es van ensenyar vídeos on els nens tenien moltes ganes de poder utilitzar els i-pads, i també el conte de Sant Jordi fet per uns nens de primer de primària amb una pissarra.

Personalment penso que les pissarres digitals poden arribar a ser dinàmiques i visuals, fet que pot ajdar molt a l'educació, però tot això en un futur. Penso que per ara no està massa desenvolupada aquesta idea de pissarra digital i que s'ha d'acabar de millor tecnologicament. Per tan, penso que actualment a les aules no poden fer una gran millora qualitativa en l'educació.